El verb instigar és transitiu, és a dir, regeix un complement directe de persona, seguit d'un altre complement, que pot ser introduït per la preposició a davant d'infinitiu o la conjunció que seguida d'una oració. Per exemple:  Va instigar els assistents que boicotegessin la reunió. El va [...]

Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple: puc, pogut, pugui... (de poder) volgut, vulgui... (de voler) Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades l'infinitiu adopta formes que presenten aquest so. Ara bé [...]

Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents: 1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]

La preposició malgrat és un nexe concessiu i es fa servir per introduir una causa que va en contra d'un fet però que no n'és pas impediment. Pot anar seguida d'un sintagma nominal, una oració d'infinitiu o bé una subordinada introduïda per la conjunció que. En aquest últim cas, tot i que hi ha una [...]

quinze monosíl·labs d'ús freqüent: bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció be: 'anyell', nom de la lletra b déu: 'divinitat' deu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar és: verb ésser/ser es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural mà: 'part terminal del braç' ma: possessiu [...]

El verb atrevir-se és intransitiu pronominal i regeix la preposició a per introduir el verb en infinitiu que el complementa. Per exemple: En Xavier no es va atrevir a entrar a l'habitació. Ella no s'atreveix a telefonar-li a partir de les deu. En canvi, no és recomanable la construcció [...]

Les formes potser i pot ser tenen significats diferents. L'adverbi potser denota la possibilitat del que es diu. Equival a tal vegada, probablement. Per exemple: Potser vindran demà. Potser ja és massa tard. En canvi, la construcció pot ser està formada pel verb poder i l'infinitiu del [...]

La locució per tal de, que indica propòsit ('amb la finalitat de') i és equivalent a a fi de, introdueix una oració d'infinitiu. Per exemple: M'hi vaig acostar per tal de sentir-lo millor. També pot introduir una oració amb el verb en subjuntiu, tot i que aleshores hi ha la conjunció que (per [...]

septentrionals. Per exemple: ?Hi ha pomes? ?Jo només n'he menjada una! Cal tenir en compte que de vegades el temps compost forma part d'una perífrasi. En aquests casos, també se sol fer la concordança quan el participi correspon a un d'aquests verbs: voler, deure, poder, saber, fer, deixar, gosar, haver de [...]

La locució tot i + gerundi es fa servir per expressar una oposició, malgrat que per expressar aquest significat és més habitual fer servir la locució tot i seguida d'una subordinada encapçalada per la conjunció que, o bé la locució tot i seguida d'una oració d'infinitiu o d'un sintagma nominal [...]